Iaia t'has anat casi sense avisar
i em deixes amb l'ànima buida,
l plor i el dol en el teu costat.
Se que has sigut forta i fins al final ens ho has demostrat,
Amb el teu gran cor de bona mare, àvia, sogra i amiga.
Cuinera, modista i bona dona, ballas al so del bals
Amb les teves passes conquistaves els de allà.
ha sigut una mort dolça,dolça com la flor que néix en el teu honor.
Encara tinc el teu cor que bateja en el meu present,
i la teva mà que m'agafa débilment
i m'apreta amb calor i dolor, el teu record eix en mi.
I per mi vas ser més que una àvia,
en aquells estius en els que em feies de mare
i d’ença no em faig la idea de que em manques.
Ens has donat alegria a la casa,
i l’has perfumat amb la teva elegància i joia
sempre amb els llavis pintats de rosa
i amb la laca al punt enlluernabas la foscor.
I ploro el teu silenci,
les llàgrimes inunden la idea que em manques.
I ara al arribar a la casa
encara gira aquell somriure tan eixirit que mai deixara de somri.
Tu em vas ensenyar a respectar,lluitar i estimar
Tu ets la reina,iaia aixeca el cap,que se't cau la corona.
Se que fins aqui has arribat,que has sigut forta i lluny has trepitjat.
Se que estaràs protegida i que ens protegiras a nosaltres..
Ha arribat l'hora,cuidam i protegeix me.
Amb tot el meu amor,
Descansa en pau iaia
La teva neta,
Mireia

